Ser valenciana i no arrancar a córrer II

I per si no tinguera prou en el disgust i la indignació d'ahir, hui açò:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3650036


Enseguidíssima que puga m'ampadrone en Catalunya.

Ser valenciana,

I no arrancar a córrer.

Si no tenim prou en lo que tenim en el panorama polític, en tindre cada dos per tres la plaça de bous pleníssima a rebossar de peperos, en no poder parlar en valencià porque no te entienden, en tindre una televisió autonòmica penosa, populista, propagandística pagada per tots. Si no teniem prou en haver pagat al punyetero papa i tots els menjaostietes del món a que vingueren a València, plenant-mos el carrer no soles de motxil·les grogues amb un lema patètica, sino també d'aseos de caixetes. Si no teníem prou en tindre els polítics més corruptes i manipuladors de... jo que sé, de tots els llocs. Si no teníem prou en les perles que solta l'alcalde de Xàtiva, Rus, per la boqueta (que ve a ser: gilipolles tots aquells que diguen gairebé i aleshores). Si no teníem prou en que donen les subvencions a la universitat católica de valencia, i que per a més inri els donen els diners per a montar la facultat de medicina, amb departament de bio ètica inclosa (cosa que li tocava a la unviersitat de Castelló... que és la pública que no té medicina). Si no teníem prou en totes estes desgràcies que hem d'aguantar gràcies al borreguisme dels valencians, que mai entendré, ara va i promouen esta llei:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Camps/equipara/embriones/hijos/ayudas/vivienda/elpepusoc/20091030elpepisoc_3/Tes

A la qual sols puc que mostrar rebuig i ràbia perquè tinc la sensació de què ens estem carregant tots els avanços fets fins al moment. Ens carregarem la llibertat d'expressió, la llibertat de religió... tot. I és que ells, els conservadors catòlics de boqueta i apariència, menjaostietes per a quedar bé, sols fan que promoure lleis que fan por i prohibeixen drets.

Estic fins als collons i em fa vergonya ser de València i València en general, que perfectament es podria dir Fatxalència. De fet, és més adient.

contratemps

M'he costipat, però molt. I estar malalta quan no estás a ta casa ni tens a ningú que vaja a fer-te coses calentetes pareix que tots els mals s'eleven al quadrat.

M'he prés un ibuprofeno, però no tinc els meus estimats efferalgan ni el frenadol de pastilleta que tant bé em van, i no tinc ganes ni forces per a vestir-me i anar a la farmàcia. I lo pitjor de tot: que hui m'en torne a casa i encara m'he de fer la maleta i tot. Si de per si ja em resulta pesat el divendres (i el diumenge), per lo de fer la maleta, agarrar el bus, etc... ara més, el malestar que tinc :(

I que he d'estudiar molt este cap de setmana per a la setmana que vé!

Aiiiissss... bé, almenys me'n vaig cap a casa i em cuidaran bé.

Frecoreta frescoriua.

Estimada Frescoreta,

On t'has clavat? ON T'HAS CLAVAT? Que duem ja mig any amb esta calor insuportable. Me s'apageuen els pantalons llargs, però no em veig duent pantalons curts a finals de novembre. Fa calor, calor, calor, calor. I la calor agobia. I soles tinc que ganes d'estar en llocs fresquets, verds, on ploga, on faça frescoreta. Val que el fret fretorro de veritat eixe que te se clava als ossos no és bonico (ni agradable), però és que la calor tampoc ho és. I cansa, cansa molt.

De fet, a mi el que m'agrada és els dies que estan núvol. Si, sóc aixina de rara. Deu de ser perquè ací és núvol una volta cada 38 dies (dia amunt, dia avall). Per no dir, com m'agrada escoltar com plou... I també tapar-me per la nit, dur guants, boineta, bufanda...

En definitiva, que lo poco gusta y lo mucho cansa. I jo ja estic cansà d'esta "fastigosa" (com dirieu vosaltres, catalans) calor. Si puguera anar a la platja o a la piscina i dedicar-me a la vida contemplativa baix del sol, doncs si, que bona la calor, però no és el cas.

Frescoreta, vine prompte plis.

casualitats i tot això...

F. meu... no sé com ho has fet, com vaig tindre tanta sort de trobar-te, d'haver-me creuat amb aquella casualitat.

No sé ni entenc encara perquè vaig canviar Cardiff per Barcelona i això va donar peu a que la resta de casualitats tinguera lloc. Ma mare m'ho va dir: si t'han dnat l'oportunitat d'anar, ves-hi. Hi ha trens que soles passen una volta.

Qui m'haguera dit a mi que aquell tren em duria una coseta tan i tan gran com esta, com tu?

Qué feliç em fa esta casualitat :) !